Passos per a realitzar una prova de mesurament de potència:
Es col·loca el cotxe sobre els corrons depenent de la seva tracció. Poden ser de tracció davantera o posterior.
S’assegura el cotxe mitjançant arnesos i es col·loca en les preses d’aire, (generalment en el frontal encara que en els quals tenen motor posterior es col·loquen en les entrades laterals) un gran ventilador de pressió, que simula el flux d’aire que entra al motor quan circula, amb l’objectiu d’imitar el màxim possible les condicions reals de la carretera.
La prova es realitza sobre la marxa amb la relació més pròxima a 1:1, que és la que ofereix una menor pèrdua de fricció. En el cas d’un vehicle de 5 velocitats, per exemple, es tracta de la quarta marxa, denominada directa.
Es calibra el banc segons les indicacions donades pel programari del banc de potència i aplicant el fre adequat al banc perquè els motors turbo carreguin correctament.
S’engrana la marxa directa, s’espera que el motor baixi a unes 1000 rpm i accelerem a fons. El motor començarà a girar i a guanyar velocitat i notarem com cada vegada costa més “lluitar” contra els corrons.
Quan l’agulla s’acosti a la zona vermella del compte revolucionis, s’ha de trepitjar l’embragatge o en cas d’un vehicle automàtic, passar la palanca a N i es deixa anar l’accelerador. El banc començarà a registrar la corba de pèrdues.
Amb les dades obtingudes pel programa s’aplicarà un factor de correcció, com el SAE J1349 o DIN 70020 que tenen en compte els següents paràmetres:
– Temperatura de l’aire (25 en SAE i 20C en DIN)
– Pressió atmosfèrica (99 kPa en SAE i 101 kPa en DIN)
Aquests factors de correcció són indispensables per al mesurament ja que el vehicle ha de donar la mateixa potència a l’estiu que a l’hivern.
Per a aplicar aquests factors de correcció és fonamental que el banc estigui equipat amb una estació meteorològica ja que necessitem saber la temperatura i pressió atmosfèrica.
